El manifest criptoanarquista: una visió profètica o una utopia perillosa?
El manifest criptoanarquista és un text breu escrit per Timothy C. May el 1988, on exposa els principis i les conseqüències de la criptoanarquia, una forma de anarquia basada en la tecnologia de la criptografia i les xarxes informàtiques. El text va ser llegit per May a la reunió fundacional dels cypherpunks el 1992, un moviment de hackers, activistes i pensadors que defensaven el llibertarisme, la privacitat i la seguretat a internet. El manifest criptoanarquista és considerat com un dels textos fundacionals de la cultura hacker i un dels antecedents del Bitcoin, el WikiLeaks i altres projectes que han desafiat el poder dels estats i les corporacions.
Però, què va portar a May a escriure aquest manifest? Quina era la situació social i econòmica que el va inspirar? Quines prediccions va fer i quines s’han complert? Quines pors i quins desitjos expressa el manifest? I, sobretot, quina és la seva vigència i la seva rellevància avui en dia?
El context històric i social del manifest criptoanarquista
Per entendre el manifest criptoanarquista, hem de situar-nos en el context històric i social dels anys 80, una dècada marcada per grans canvis i contradiccions. D’una banda, va ser una època de creixement econòmic, globalització, innovació tecnològica i expansió de la cultura popular. D’altra banda, va ser una època de crisi social, política, ecològica i moral, amb conflictes bèl·lics, terrorisme, desigualtats, corrupció, contaminació i desafecció ciutadana.
Els anys 80 van ser els anys de Ronald Reagan als Estats Units i de Margaret Thatcher al Regne Unit, dos líders que van aplicar polítiques neoliberals que van afavorir el mercat, la desregulació, la privatització i el rearmament. També van ser els anys de Mikhail Gorbachev a la Unió Soviètica, que va impulsar reformes com la perestroika i la glasnost, que van obrir la porta a la fi de la Guerra Freda i a la caiguda del comunisme. Així mateix, van ser els anys de l’ascens de la Xina com a potència econòmica i de la integració europea amb l’Acta Única Europea.
Els anys 80 també van ser els anys de l’explosió de la informàtica personal, de la internet i de la revolució digital. Van ser els anys de l’aparició del Macintosh, del Windows, del CD-ROM, del mòdem, del correu electrònic, del World Wide Web i de la realitat virtual. Van ser els anys de la cultura hacker, dels videojocs, dels virus informàtics i de la cyberpunk. Van ser els anys de la criptografia de clau pública, que va permetre la comunicació segura i anònima entre usuaris de la xarxa.
Però els anys 80 també van ser els anys de grans fracassos i desastres tecnològics, que van posar en qüestió els beneficis i els riscos de la ciència i la tecnologia. Van ser els anys de l’accident del transbordador espacial Challenger, que va explotar en el seu llançament el 1986, causant la mort de set astronautes. Van ser els anys de l’accident nuclear de Txernòbil, que va provocar una fuita radioactiva de grans dimensions el 1986, afectant milions de persones i el medi ambient. Van ser els anys de l’escàndol de l’Irangate, que va revelar que el govern de Reagan havia venut armes a l’Iran per finançar als contras de Nicaragua, violant la llei i la Constitució.
Els anys 80 també van ser els anys de grans conflictes i amenaces a la pau i la seguretat mundial. Van ser els anys de la guerra de les Malvines, que va enfrontar al Regne Unit i a l’Argentina pel control d’un arxipèlag a l’Atlàntic Sud el 1982. Van ser els anys de la invasió soviètica a l’Afganistan, que va provocar una guerra civil i una intervenció dels Estats Units i els seus aliats, que van donar suport als mujahidins, entre els quals es trobava Osama bin Laden. Van ser els anys de la guerra de l’Iran i l’Iraq, que va enfrontar als dos països veïns per motius territorials, religiosos i polítics, causant milions de morts i ferits.
Els anys 80 també van ser els anys de grans problemes socials i ecològics, que van generar consciència i mobilització ciutadana. Van ser els anys de la crisi de la sida, que va aparèixer com una nova malaltia mortal i incurable, que va afectar sobretot a la comunitat homosexual i que va generar estigma i discriminació. Van ser els anys de la fam a l’Àfrica, que va provocar la mort de milions de persones per la sequera, la guerra i la pobresa, i que va motivar campanyes solidàries com el Live Aid. Van ser els anys de l’efecte hivernacle, que va alertar sobre el canvi climàtic causat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i que va donar lloc al Protocol de Montreal i al Protocol de Kyoto. Van ser els anys de l’ecologisme, que va guanyar força amb el naixement de partits verds i el creixement de moviments com Greenpeace i WWF.
Els anys 80 també van ser els anys de grans manifestacions i moviments socials, que van reivindicar els drets humans, la democràcia i la justícia. Van ser els anys de la caiguda del mur de Berlín, que va simbolitzar la fi de la divisió d’Alemanya i d’Europa, i que va ser el resultat de les protestes pacífiques dels ciutadans de l’Est. Van ser els anys de la primavera de Pequín, que va ser una revolta estudiantil i popular a la Xina, que va reclamar reformes democràtiques i que va ser reprimida violentament pel govern xinès a la plaça de Tiananmen. Van ser els anys de la intifada, que va ser una revolta popular dels palestins als territoris ocupats per Israel, que va exigir la fi de l’ocupació i la creació d’un estat palestí. Van ser els anys de la transició a la democràcia a Amèrica Llatina, que va suposar la fi de les dictadures militars i la celebració d’eleccions lliures a països com el Brasil, l’Argentina, el Xile i el Perú
L’autor i el contingut del manifest criptoanarquista
Timothy C. May va ser un enginyer electrònic i un escriptor polític que va treballar per a Intel, on va participar en el desenvolupament del primer microprocessador. Va ser un dels fundadors del moviment cypherpunk, que va promoure l’ús de la criptografia com a eina per a la llibertat individual i la resistència al poder estatal i corporatiu. Va escriure diversos textos sobre criptoanarquia, com el "Manifest criptoanarquista", el "Cyphernomicon" i el "True Nyms and Crypto Anarchy". Va morir el 2018, als 66 anys
El "Manifest criptoanarquista" és un text breu, de només dos pàgines, on May exposa els principis i les conseqüències de la criptoanarquia. El text comença amb una referència al "Manifest comunista" de Marx i Engels, però substituint el terme "comunisme" per "criptoanarquia". May defineix la criptoanarquia com la possibilitat de comunicar-se i interactuar de manera totalment anònima, gràcies a la tecnologia de la criptografia de clau pública, els sistemes de prova de coneixement zero i els protocols de software per a la interacció, l’autenticació i la verificació. May afirma que aquesta tecnologia provocarà una revolució social i econòmica, que alterarà completament la naturalesa de la regulació governamental, la capacitat d’imposar impostos i controlar les interaccions econòmiques, la capacitat de mantenir la informació secreta i fins i tot la naturalesa de la confiança i la reputació. May reconeix que l’estat intentarà frenar o aturar la difusió d’aquesta tecnologia, al·legant motius de seguretat nacional, ús de la tecnologia per part de traficants de drogues i evasors fiscals, i temors de desintegració social. May admet que moltes d’aquestes preocupacions seran vàlides, ja que la criptoanarquia permetrà el comerç lliure de secrets nacionals i de materials il·lícits o robats. May també adverteix que es podran crear mercats abominables per a assassinats i extorsions. May sosté que diversos elements criminals i estrangers seran usuaris actius de CryptoNet, el nom que dóna a la xarxa anònima. Però això no aturarà la propagació de la criptoanarquia. May compara la tecnologia de la criptografia amb la tecnologia de la impremta, que va alterar i reduir el poder dels gremis medievals i l’estructura de poder social. May també compara la criptografia amb el filferro espinós, que va fer possible el tancament de grans ranxos i granges, alterant per sempre els conceptes de terra i drets de propietat al Far West. May conclou el seu manifest amb una crida a l’acció, inspirada en el "Manifest comunista": "Aixeca’t, no tens res a perdre excepte les teves tanques de filferro espinós!"
Les prediccions, les pors i els desitjos del manifest criptoanarquista
El manifest criptoanarquista va ser escrit fa més de 30 anys, però encara avui té una gran vigència i rellevància. Moltes de les prediccions que va fer May s’han complert o estan en procés de complir-se. La tecnologia de la criptografia ha avançat molt i ha permès la creació de projectes que han desafiat el poder dels estats i les corporacions, com el Bitcoin, el WikiLeaks, el Tor, el Signal, el PGP i altres. Aquests projectes han facilitat la comunicació, el comerç i l’activisme anònims, però també han obert la porta a activitats il·legals, com el tràfic de drogues, el blanqueig de diners, el terrorisme i el cibercrim. Els estats han intentat controlar o prohibir aquestes tecnologies, al·legant motius de seguretat nacional, lluita contra el crim i protecció dels drets d’autor. Però aquests intents han trobat una forta resistència per part dels usuaris i dels desenvolupadors, que han creat noves formes de xifratge, descentralització i anonimat. La criptoanarquia ha creat un mercat líquid per a qualsevol material que es pugui posar en paraules i imatges, però també ha posat en risc la privacitat, la seguretat i la cohesió social.
El manifest criptoanarquista també expressa les pors i els desitjos de May i dels criptoanarquistes. Les seves pors són les de viure en un món controlat per un estat omnipotent i opressor, que vigila, censura i castiga als seus ciutadans. Les seves pors són les de perdre la seva llibertat individual, la seva propietat privada i la seva identitat secreta. Les seves pors són les de ser víctimes de la violència, la corrupció i la injustícia. Les seves pors són les de ser manipulats, explotats i alienats per les corporacions i els mitjans de comunicació. Les seves pors són les de ser ignorats, marginats i oblidats per la societat.
Els seus desitjos són els de viure en un món on la tecnologia els permeti comunicar-se i interactuar de manera lliure i anònima, sense la interferència de cap autoritat. Els seus desitjos són els de protegir la seva privacitat, la seva seguretat i la seva reputació. Els seus desitjos són els de crear les seves pròpies lleis, contractes i protocols, basats en el consens i la confiança. Els seus desitjos són els de participar en el comerç, la informació i la cultura, sense restriccions ni impostos. Els seus desitjos són els de ser autònoms, creatius i solidaris amb els seus iguals.
Però el manifest criptoanarquista també té les seves ombres i contradiccions. Un dels problemes més greus de les tecnologies que proposa és que no estan subjectes a cap regulació ni control democràtic. Això permet uns nivells d’especulació absurds que poden portar a bombolles financeres, com la que va esclatar el 2021, quan el bitcoin va perdre més del 80% del seu valor en pocs mesos. Aquesta volatilitat dificulta el seu ús com a moneda de curs legal, com ha demostrat l’experiència d’El Salvador, on la majoria de la població rebutja el bitcoin com a mitjà de pagament.
A més, les criptomonedes són un caldo de cultiu per a una altra classe d’anarquistes: els anarcocapitalistes. Aquests defensen la desregulació absoluta de l’economia i la societat, però no per motius de llibertat, justícia o solidaritat, sinó per potenciar el benefici propi, l’egoisme i l’abus. Els anarcocapitalistes veuen les criptomonedes com una forma d’escapar dels impostos, les lleis i els serveis públics, sense importar-los les conseqüències socials i ambientals del seu comportament. Aquesta visió és compartida per algunes corporacions i personatges poderosos, que poden fer servir les criptomonedes com a eina per accentuar les diferències entre rics i pobres, i per influir en els mercats i l’opinió pública. Un exemple d’això és el cas d’Elon Musk, el multimilionari fundador de Tesla i SpaceX, que va permetre comprar productes de les seves empreses amb bitcoin, i que va promocionar el dogecoin, una criptomoneda creada com a broma, per benefici propi .
Per tant, el manifest criptoanarquista no és una solució màgica als problemes del món actual, sinó una proposta amb llums i ombres, que cal analitzar críticament i contextualitzar històricament. Les tecnologies que defensa poden tenir un potencial emancipador, però també poden generar nous riscos i desigualtats.
La vigència i la rellevància del manifest criptoanarquista avui en dia
El manifest criptoanarquista és un text que ens convida a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la societat i en les nostres vides. És un text que ens planteja reptes i oportunitats, però també dilemes i riscos. És un text que ens interpel·la com a ciutadans, consumidors i usuaris de la xarxa. És un text que ens qüestiona com a persones, amb els nostres drets i els nostres deures, amb les nostres pors i els nostres desitjos.
El manifest criptoanarquista no és un text que ens doni respostes, sinó que ens fa preguntes. No és un text que ens digui què hem de fer, sinó que ens fa pensar. No és un text que ens imposi una visió, sinó que ens fa dialogar.
El manifest criptoanarquista és un text que ens proposa una utopia o una distopia, depenent de com la mirem. És un text que ens ofereix una alternativa o una amenaça, depenent de com la vivim. És un text que ens planteja una revolució o una rebel·lió, depenent de com la fem.
El manifest criptoanarquista és un text que ens interpel·la com a individus i com a col·lectiu, com a actors i com a espectadors, com a creadors i com a receptors. És un text que ens interpel·la com a humans, en un món cada cop més digital.