Entrades

La Llei de Lindy: Un Viatge a través del Temps, la Probabilitat i el Pastis de Formatge.

Imatge
En un racó acollidor del deli Lindy's a Nova York, on els somnis de Broadway es barregen amb l'olor de pastrami, va sorgir una observació que es convertiria en una llei no escrita. La “Llei de Lindy” és un concepte fascinant que es va originar en un deli de Nova York anomenat Lindy’s, on els comediants i actors de Broadway es reunien. Va ser aquí on es va observar que les obres de teatre que havien durat més temps semblaven tenir més probabilitats de continuar funcionant. Aquesta "llei" va capturar la imaginació de personatges com Benoit Mandelbrot, qui va veure en ella una veritat més enllà de les llums del teatre: el futur esperat de vida d'alguna cosa no perible és proporcional al seu passat de vida. Aquesta reflexió que va començar com una forma d'intentar endevinar quina era l'esperança de vida de les obres on treballaven s'extenía molt més enllà. En aquest article vull deixar volar els pensaments sobre aquesta "Llei" i no només en el se

El manifest criptoanarquista: una visió profètica o una utopia perillosa?

Imatge
 El manifest criptoanarquista és un text breu escrit per Timothy C. May el 1988, on exposa els principis i les conseqüències de la criptoanarquia , una forma de anarquia basada en la tecnologia de la criptografia i les xarxes informàtiques. El text va ser llegit per May a la reunió fundacional dels cypherpunks el 1992, un moviment de hackers, activistes i pensadors que defensaven el llibertarisme, la privacitat i la seguretat a internet. El manifest criptoanarquista és considerat com un dels textos fundacionals de la cultura hacker i un dels antecedents del Bitcoin, el WikiLeaks i altres projectes que han desafiat el poder dels estats i les corporacions. Però, què va portar a May a escriure aquest manifest? Quina era la situació social i econòmica que el va inspirar? Quines prediccions va fer i quines s’han complert? Quines pors i quins desitjos expressa el manifest? I, sobretot, quina és la seva vigència i la seva rellevància avui en dia? El context històric i social del manifest cri

Musk i la seva obsessió amb X.

Imatge
Si vols entendre per què Musk està tan obsessionat amb X i amb els serveis financers, has de conèixer la història de la fusió X/Confinity que va originar PayPal. I, sobretot, el cop d'estat que Peter Thiel va organitzar per treure Musk de la posició de CEO/Chief Strategist. Això és el que va passar. A principis de 1999, Zip2, la companyia que Musk havia cofundat per oferir un servei de directori online de diaris, es va vendre a Compaq per 300 milions de dòlars. Elon es va quedar amb uns 20 milions de dòlars. Elon va començar a contactar amb antics contactes del seu temps a ScotiaBank. Els va dir que tenia un projecte per crear "Una Superbotiga Financera" Després d'aconseguir suport, va fundar una nova empresa per portar a terme aquest projecte. Va comprar immediatament el domini x.com a Pittsburgh PowerComputer per 1,5 MILIONS d'accions de la seva nova empresa, X. Els seus assessors li van advertir que X com a marca no era bona idea. Elon li encantava. Va dir que

Coctail Molotov o com entendre l'humor finlandes

Imatge
Avui ens endinsarem en una guerra de bombardejos i cara dura. La història del Còctel Molotov. Qui ho hauria dit que darrere d'aquest dispositiu incendiari s'amagava una història de mentides descarades i sentit de l'humor? Agafeu-vos fort, perquè ens aproparem als esdeveniments tumultuosos que van donar lloc a aquesta icona de la guerrilla i com l'enginy finlandès li va donar un nom que perduraria en la història. Era la dècada dels 30, i Europa estava en una crisi que avivava la flama de la guerra. Al nord, Finlàndia era el blanc dels implacables bombardejos russos durant la Guerra d'hivern. Els avions soviètics arrasaven ciutats senceres, deixant darrere seu un panorama de devastació i desesperació. Però què va fer el ministre de Defensa soviètic, Vyacheslav Molotov, per enfrontar-se a aquestes acusacions? Mentir! I ho va fer amb una cara dura comparable a la dels polítics espanyols en tractar Catalunya. El morro de Molotov no tenia límits. Enmig de la destrucció qu

La història darrere la imatge del biaix del supervivent

Imatge
Durant la Segona Guerra Mundial, els avions aliats eren atacats constantment per la Luftwaffe, l’aviació nazi. Molts d’ells no tornaven a la base i es perdien per sempre. Els que tornaven, ho feien plens de forats de bala. Després de veure el nombre de baixes, el Departament de Guerra dels Estats Units va prendre la decisió de protegir els seus avions amb blindatge, però no podia fer-ho a tot arreu perquè era massa pesada i reduïa la velocitat i el consum de combustible. Per això, va encarregar un anàlisi d’on rebien més trets els avions que tornaven. Els resultats van mostrar una distribució com la que veieu a la imatge. El Departament de Guerra va pensar que calia posar el blindatge només on hi havia més forats de bala, ja que allà era on els avions rebien més trets. Així podrien enviar als pilots “més protegits”. Per sort, hi havia algú que va adonar-se d'un petit problema. Algú que tenia una ment brillant i una habilitat extraordinària per a les matemàtiques i l’estadística. Al

Porco Rosso

Imatge
Porco rosso és una pel·lícula d'animació japonesa dirigida per Hayao Miyazaki i produïda per Studio Ghibli. La pel·lícula va ser estrenada el 1992 al Japó amb el títol original "Kurenai no Buta" (Porco Rosso: The Crimson Pig). A l'exterior del Japó, es va conèixer simplement com "Porco Rosso" Hayao Miyazaki es un director i guionista japonès que sempre ha destacat per abordar temes com l'antifeixisme i el combat contra la tirania en les seves pel·lícules d'animació. "Porco Rosso" és un exemple d'aquest enfocament. Ambientada en l'època de l'entreguerres, la pel·lícula presenta Porco Rosso, un pilot valent amb l'aparença d'un porc antropomòrfic. La famosa frase "Prefereixo ser un porc que un feixista" il·lustra la seva resistència a l'autoritarisme. Miyazaki utilitza aquesta narrativa per transmetre un missatge potent sobre la importància de defensar la justícia i la llibertat.  A l'horitzó del Mar Adrià

Feixisme avui.

Imatge
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres, però que encara avui té seguidors i simpatitzants en molts països del món. El feixisme es caracteritza per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l'exaltació del nacionalisme i per l'eliminació violenta de l'oposició política i social. El feixisme es presenta com una "tercera via" o "tercera posició" que s'oposa tant a la democràcia liberal com al moviment obrer, però que en realitat és una forma de totalitarisme, estatització i lideratge que nega els drets humans i les llibertats individuals. El feixisme és un perill per a la convivència, la pau i el progrés de les societats, ja que fomenta el racisme, la xenofòbia, el sexisme, l'homofòbia, la transfòbia i qualsevol altra forma de discriminació o odi cap als que es consideren diferents o inferiors. El feixisme també és un obstacle per al desenvolupament científic, cultura